Sento l'escalfor de la tardor entre els meus ulls. El vent suau que m'eixuga els plors i em revifa l'ànima. L'olor a pinassa i a castanyes cuites al foc. L'olor a bolet amagat, que s'amaga de ser caçat. L'herba tendra que remena les fulles i espera amb delicadessa la sequera. Per a mi, l'ara és aquí, ajaguda a terra amb aquesta flor a la boca, tendra, donant-me gust lila al curt dia, de tardor, d'escalfors...de llavors perdudes al bosc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada