MEL AL CEL

Foto: David Marin

MEL AL CEL
Sota un llençol blanc de neu, 
s'estén un pinzell de color mel. 
Poc a poc, el traç il-lumina els racons. 
I el dia neix, de nou. 
I en aquells intensos minuts que separen la nit i el dia, 
la Lluna plena, blanca, radiant, s'ho mira. 

Al seu voltant ja no és fosc. 
Abraçada a la llum del Sol, 
dansa l'espectacle de la vida. 
Des de dalt, s'ho mira. 
Quan tot sigui de dia, ella marxarà, 
suau, desfent-se entre un cel, 
de color mel.