Tremola la fulla de l’arbre, mentre fa
aquest vent suau, vent fred que va enrogint les galtes dels qui som fora de
casa.
Tremola el full, mentre el sostens a la teva
mà, mà marcada com un arbre pels seus anells que indiquen el pas del anys.
Tremola la teva cama, mentre esperes el
teu fill , fill que viu fóra de casa i que tant esperes pel Nadal.
Tremola la veu, mentre fas un discurs, el
discurs de la teva vida sobre el que sents, sense por i amb el cor ben obert.
Tremola la casa, mentre cau un llamp,
aquell llamp que no deixa passar més d’un segon des del seu tro i que saps que
la tempesta és massa a prop teu.
Tremola la teva barbeta, mentre cau una
llàgrima, llàgrima de felicitat que té gust a sal, la sal de la vida i que et
fa pensar en totes les coses boniques que vius i has viscut.
Com la fulla de l’arbre, el full que
sostens, la teva cama que espera, la teva veu , el llamp que cau a prop teu, la
llàgrima....Tremoles.
És el pas del temps, que t’envelleix...com
a tots. I alhora et fa vibrar, en harmonia, en cada un dels teus moments.