Em recordes tant a mi.
Allò que penso tu ho dius.
El que dic, tu ho penses.
I em somrius,
de lluny, de ben lluny,
entre somnis ...
Com dues gotes d'aigua
allà on tu caus,
jo et curo els blaus
i on jo caic,
m'abraces els mals.
I riem, plegats,
entre núvols i salts d'aigua,
entre arcs de colors
i camins plens de flors.
Com dues gotes d'aigua
agermanats, de la mà
vivim lluny però units
com dues gotes d'aigua,
que cauen
i cauen
i van caient
caient
del
Cel
.
