ON ANAR A VEURE ELS "ÀNIMA'LS"
LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2016
*BREDA (GIRONA):
8 de SETEMBRE al 10 de NOVEMBRE
Ca L'Antonieta. c/ Sant Sebastià 8. 17400
* BARCELONA:
14 NOVEMBRE a l' 11 DE DESEMBRE
Nau Bostik. c/ Ferran Turné 1*11. 08027
22 de novembre de 19 a 21h. Inauguració a la Nau Bostik.
LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2017
*BREDA (GIRONA):
20 de GENER al 19 de FEBRER
Centre Cultural "ELS FORNS". c/ Sant Iscle 27-29. 17400
*BLANES (GIRONA)
Tot l'ABRIL.
Biblioteca Comarcal de Blanes. c/ Passeig de Catalunya 2. 17300
dilluns, 29 de desembre del 2014
dilluns, 8 de desembre del 2014
Angelets viatgers...
Mentres agafen forces,
"Bufaaan's..."- els angelets criden.
A punt pel llarg viatge
per tu fan, allò que somies.
"Bufaaan's..."- els angelets criden.
A punt pel llarg viatge
per tu fan, allò que somies.
dissabte, 6 de desembre del 2014
diumenge, 30 de novembre del 2014
dijous, 27 de novembre del 2014
dijous, 13 de novembre del 2014
divendres, 31 d’octubre del 2014
un "desafioBN"
L'altre dia em van desafiar presentant 5 fotografies en BN. Vaig rebuscar i vaig trobar aquestes 5, algunes fetes fa anys, a diferents llocs.
Via Verda Alcañiz-Xerta
Banyoles
Barcelona
Arbúcies
Barcelona
divendres, 24 d’octubre del 2014
En un segon
PRESENT
En un segon, lliure, emprens el vol
i en un segon, flor, redreces el teu cos.
El que ara hi és, ara ja no hi és.
Al primer estàs i al segon te'n vas.
PRESENTE
En un segundo , libre, abres el vuelo
y en un segundo, flor, enderezas tu cuerpo.
Lo que ahora está, ahora ya no está.
Al primero estás y al segundo te vas .
diumenge, 19 d’octubre del 2014
Quan sento tant a prop al meu fill...
Quan sento tant a prop al meu fill....
el noto, respiro amb ell, som dos en un...
L'amor és infinit, il·limitat, sense vores,
ocupa tot l'espai de l'univers
i dóna voltes al nostre voltant.
divendres, 26 de setembre del 2014
Als teu braços, avi
diumenge, 21 de setembre del 2014
SINCRONIES EN DIA DE SOL
- Mare, hi ha petons de color groc?
- I tant! Els dies que els petons són calents i intensos el seu color groc brilla com el Sol.
(E.Queralt i C.Pott. "Mare, de quin color són els petons?")
divendres, 19 de setembre del 2014
dijous, 30 de gener del 2014
HARMONIES
Tremola la fulla de l’arbre, mentre fa
aquest vent suau, vent fred que va enrogint les galtes dels qui som fora de
casa.
Tremola el full, mentre el sostens a la teva
mà, mà marcada com un arbre pels seus anells que indiquen el pas del anys.
Tremola la teva cama, mentre esperes el
teu fill , fill que viu fóra de casa i que tant esperes pel Nadal.
Tremola la veu, mentre fas un discurs, el
discurs de la teva vida sobre el que sents, sense por i amb el cor ben obert.
Tremola la casa, mentre cau un llamp,
aquell llamp que no deixa passar més d’un segon des del seu tro i que saps que
la tempesta és massa a prop teu.
Tremola la teva barbeta, mentre cau una
llàgrima, llàgrima de felicitat que té gust a sal, la sal de la vida i que et
fa pensar en totes les coses boniques que vius i has viscut.
Com la fulla de l’arbre, el full que
sostens, la teva cama que espera, la teva veu , el llamp que cau a prop teu, la
llàgrima....Tremoles.
És el pas del temps, que t’envelleix...com
a tots. I alhora et fa vibrar, en harmonia, en cada un dels teus moments.
dimecres, 15 de gener del 2014
LLUM DE NIT
Foto: Anna Lorita
Miro el rellotge, 2:33h. Les veus del passat em resonen, i torno a tenir vuit anys. Torno a estar
a aquella habitació empaperada, mirant la làmpara que penja de la paret
i que sembla que no vull mai apagar perquè tinc por. I sóc allà , de
sobte, més de 20 anys enrera, transportada a reviure aquell moment de
la meva infància. Sempre he volgut saber per què tot d'una la ment et porta a
reviure segons quins moments. Segurament perquè són moments que mai han deixat de
ser-hi. Estirada al llit, més petit, estic sola, intentant arreglar el que ha anat
malament durant el dia, segurament una baralla amb la mare o amb el
pare, o amb la germana...un d'aquells malsentesos que no s'acaben
d'aclarir mai perque es deixen passar, amb un "no passa res" que vola i
que més tard sempre acaba tornant, a la nit , al llit, i amb un plor.
Un plor per no saber com acabar amb el sentiment d'incomprensió , de
solitud, de voler entendre als altres, i no poder arribar a ells perque
acaben passant per alt les coses, com si res no passés, tapant-se ells
mateixos les ferides, igual que em tapo amb els llençols
quan tinc por dels monstres de l'habitació. "Demà serà igual" - em dic amb veu baixa. L'únic que
em queda és passar la nit. El llum es va fent cada vegada més petit,
fonent-se amb el negre de l'habitació, els ulls es tanquen, humits. Tot
és fosc. Estrenyo a l'oset que dorm amb mi. "M'en vaig a dormir" - li dic.
Sort que ets amb mi. Bona nit, petit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)