FACEBOOK:

ON ANAR A VEURE ELS "ÀNIMA'LS"

LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2016


*BREDA (GIRONA):

8 de SETEMBRE al 10 de NOVEMBRE

Ca L'Antonieta. c/ Sant Sebastià 8. 17400


* BARCELONA:

14 NOVEMBRE a l' 11 DE DESEMBRE

Nau Bostik. c/ Ferran Turné 1*11. 08027

22 de novembre de 19 a 21h. Inauguració a la Nau Bostik.


LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2017


*BREDA (GIRONA):

20 de GENER al 19 de FEBRER

Centre Cultural "ELS FORNS". c/ Sant Iscle 27-29. 17400


*BLANES (GIRONA)

Tot l'ABRIL.

Biblioteca Comarcal de Blanes. c/ Passeig de Catalunya 2. 17300


diumenge, 18 d’octubre de 2015

Un tastet de la fira de tardor



Mirar aquest cotxe vermell i imaginar qui hi ha dins, on va, dibuixar una carretera i veure girar les rodes, el volant. Sentir el rum rum del motor i fins i tot veure-hi el fum com deixa petjada. Endinsar-me dins de la màgia i perdre'm dins d'un paratge de colors, d'olor a a fusta polida amb amor. Perdre’m en la nina que porto dins…


Mirar este coche rojo e imaginar que hay dentro  en su interior , donde va, dibujar una carretera y ver girar sus ruedas , su volante . Oír el rum rum del motor y ver el humo como deja huella . Adentrarme dentro de la magia y perderme dentro de un paraje de colores, perfumado de madera pulida con amor. Perderme en la muñeca que llevo dentro ...
















dissabte, 17 d’octubre de 2015

Poesia zoològico-plàstica

Després d’un cafè llarg, el doblador i actor Roger Isasi-Isasmendi Jordà​
 ha acceptat posar-hi la seva màgica veu als meus escrits d’“Ànimalades” .
De les converses i els riures ha sorgit un segon títol: “Poesia zoològico-plàstica”…
Amb això us dóno una petita pista del que estem tramant.
Ah!  I aviat també hi haurà sorpresa del poeta imparable, Josep Pedrals​

Podeu seguir-nos a:
https://rogerisasi.wordpress.com/
https://joseppedrals.wordpress.com/
http://annalorita.com

divendres, 16 d’octubre de 2015

Formigues vestides


Avui el primer pis del Cafè Torres , s’omplia de petites formigues buscant un jersei o una faldilla o un pantaló o un mocador…que fos preciós per lluir a la tardor.
Els xics, engrescats, es refeien i queien distrets amb unes bones llaminadures. I mentrestant les dones, remenaven i buscaven...
Corrien amb precisió i miraven totes les robes, sense deixar-se cap ni una. Avançaven darrera un petit amagatall i allà s’emprovaven cadascuna de les peces trobades. I entre silencis i rialles, les veus xiuxiuejaven,: “ què bonica aquesta ”, “ em queda perfecte”...
Era un moviment constant de tria i remena, que amb la total discreció, fluïa a poc a poc i cadascuna trobava el seu tresor.
Encantada de la roba i l’estil de Menta Poleo Bcn . Allà hi trobareu de tot.

"ÀnimaLades"


*Nou projecte entre mans que va prenent forma i color...i paraules...
*Nuevo proyecto entre manos que va tomando forma y color...y palabras....


"ÀnimaLades" està naixent per mostrar-vos les connexions que tenim d'ànima amb els animals, mostrant la part més sensible que ens uneix.

" AnimAlmas" está naciendo para mostraros las conexiones que tenemos de alma con los animales , mostrando la parte más sensible que nos une.

Raconets a casa per a la creativitat

Cada dia, ell, m'inspira més a la vida. 
El meu fill canta, balla i pinta...

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Silencis liles


Sento l'escalfor de la tardor entre els meus ulls. El vent suau que m'eixuga els plors i em revifa l'ànima. L'olor a pinassa i a castanyes cuites al foc. L'olor a bolet amagat, que s'amaga de ser caçat. L'herba tendra que remena les fulles i espera amb delicadessa la sequera. Per a mi, l'ara és aquí, ajaguda a terra amb aquesta flor a la boca, tendra, donant-me gust lila al curt dia, de tardor, d'escalfors...de llavors perdudes al bosc...

dijous, 8 d’octubre de 2015

Plomes d'àngel


Avui que et trobo a faltar, noto entre els meus dits, el teu pèl suau, molt suau, com plomes d'àngel caigudes sota la trista nit.
I ajaguda al llit no trobo, entre els meus peus, el teu alè, el teu ronroneig...
Dormies tant tranquil·la aquest matí...si pogués despertar-te del teu llit.
Ho he intentat i no he pogut.
Maleït pas del temps, que ens fa vells.
Volia escalfar-te, però el meu amor no ha encès el teu cor, de nou.
I ajaguda a terra, ploro i t'abraço i passo els meus dits sobre el teu pèl suau, molt suau, com plomes d'àngel caigudes sota la trista nit.