Avui que et trobo a faltar, noto entre els meus dits, el teu pèl suau, molt suau, com plomes d'àngel caigudes sota la trista nit.
I ajaguda al llit no trobo, entre els meus peus, el teu alè, el teu ronroneig...
Dormies tant tranquil·la aquest matí...si pogués despertar-te del teu llit.
Ho he intentat i no he pogut.
Maleït pas del temps, que ens fa vells.
Volia escalfar-te, però el meu amor no ha encès el teu cor, de nou.
I ajaguda a terra, ploro i t'abraço i passo els meus dits sobre el teu pèl suau, molt suau, com plomes d'àngel caigudes sota la trista nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada