Avui el primer pis del Cafè Torres , s’omplia de petites formigues buscant un jersei o una faldilla o un pantaló o un mocador…que fos preciós per lluir a la tardor.
Els xics, engrescats, es refeien i queien distrets amb unes bones llaminadures. I mentrestant les dones, remenaven i buscaven...
Corrien amb precisió i miraven totes les robes, sense deixar-se cap ni una. Avançaven darrera un petit amagatall i allà s’emprovaven cadascuna de les peces trobades. I entre silencis i rialles, les veus xiuxiuejaven,: “ què bonica aquesta ”, “ em queda perfecte”...
Era un moviment constant de tria i remena, que amb la total discreció, fluïa a poc a poc i cadascuna trobava el seu tresor.
Encantada de la roba i l’estil de Menta Poleo Bcn . Allà hi trobareu de tot.
Els xics, engrescats, es refeien i queien distrets amb unes bones llaminadures. I mentrestant les dones, remenaven i buscaven...
Corrien amb precisió i miraven totes les robes, sense deixar-se cap ni una. Avançaven darrera un petit amagatall i allà s’emprovaven cadascuna de les peces trobades. I entre silencis i rialles, les veus xiuxiuejaven,: “ què bonica aquesta ”, “ em queda perfecte”...
Era un moviment constant de tria i remena, que amb la total discreció, fluïa a poc a poc i cadascuna trobava el seu tresor.
Encantada de la roba i l’estil de Menta Poleo Bcn . Allà hi trobareu de tot.
1 comentari:
Que divertit m’agrada molt i molt!!!, ja m’ he estat imaginat com en un conta la formiguetes, buscant i buscant la seva robeta.
Publica un comentari a l'entrada