FACEBOOK:

ON ANAR A VEURE ELS "ÀNIMA'LS"

LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2016


*BREDA (GIRONA):

8 de SETEMBRE al 10 de NOVEMBRE

Ca L'Antonieta. c/ Sant Sebastià 8. 17400


* BARCELONA:

14 NOVEMBRE a l' 11 DE DESEMBRE

Nau Bostik. c/ Ferran Turné 1*11. 08027

22 de novembre de 19 a 21h. Inauguració a la Nau Bostik.


LLOCS D'EXPOSICIÓ AL 2017


*BREDA (GIRONA):

20 de GENER al 19 de FEBRER

Centre Cultural "ELS FORNS". c/ Sant Iscle 27-29. 17400


*BLANES (GIRONA)

Tot l'ABRIL.

Biblioteca Comarcal de Blanes. c/ Passeig de Catalunya 2. 17300


dilluns, 22 de febrer del 2016

Saltant per la vida



Avui, he re-despertatM'he sentit en plena llibertat saltant en plena vida i en dia de lluna plena.  
Em miro la vida, des de dins meu. La gaudeixoM'estimo a mi per poder estimar als qui m'estimen
Per no exigir als altres les mancances que  la meva ànima.  
Piulen els ocells, dins el bosc, com em parlen les persones que creuen en mi. I les escolto, les cuidoels dono gràcies, però no m'agafo a ellesPerquè també volen en llibertat I confio en mi. 
Perquè tot el que busquemestà dins nostrePerquè quan ens acceptem  tal i com somens perdonem,
 ens estimemens comencen a passar coses meravelloses.  
llavors, salto. Salto a la vida, feliç. I durant aquell segon m'ho miro tot des de l'aire, i ho veig tant fàcil... 
Com ens compliquem les coses quan ens envaeixen les pors, la poca confiança, la immediatesa de les coses...  
Travesso un rierol i l'aigua passa de llarg... 
Les situacions complicades, no cal entendre-les. Simplement, hi són per donar pas al següent trajecte.  
Deixo que passin...fluint...com l'aiguaObro l'ànima i espero que arribi el que m'hagi d' arribar.

Hoy, he vuelto a despertar. Me he sentido en plena libertad saltando en plena vida y en día de luna llena.
Miro la vida, desde dentro de mí. La disfruto. Me amo para poder amar a los que me quieren. Para no exigir a los demás las carencias que tiene mi alma.
Cantan los pájaros, en el bosque, como me hablan las personas que creen en mí. Y las escucho, las cuido, les doy las gracias, sin cogerme a ellas. Porque también vuelan en libertad. Y confío en mí. Porque todo lo que buscamos, está dentro de nosotros. Porque cuando nos aceptamos tal y como somos, nos perdonamos, nos queremos y nos empiezan a pasar cosas maravillosas.
Y entonces, salto. Salto a la vida, feliz. Y durante ese segundo miro todo desde el aire, y lo veo tan fácil ...
Como nos complicamos las cosas cuando nos invaden los miedos, la poca confianza, la inmediatez de las cosas ...
Atravieso un arroyo y el agua pasa de largo ...
Las situaciones complicadas, no hay que entenderlas. Simplemente, están ahí para dar paso al siguiente trayecto.

Dejo que pasen ... fluyendo ... como el agua. Abro el alma y espero que llegue lo que me va a llegar.