Entre centenars de fulles, acaricio amb elles els meus peus que avancen pel camí. Encegada pel contrast del blau serer del cel i el marró de les fulles dels arbres que enmurallen la riera, sento, de sobte,,,un lleuger i fi "crec".
Caus, trencant aquest contrast i acostant-te cada vegada més al sòl, de forma tranquila i lleugera. Allargo les mans i accelero les cames per poder-te atrapar. Vas fent ziga zaga, ziga zaga, ziga zaga....I al final! ZASS! ets meva.
1 comentari:
m' agradat molt el escrit que has fet, es molt maco, per la manera de refleja la caminata del peus,en el camí,i la espresio dels sorolls , el silenci, i la pau que se nota al llexirlo, espero que continuis escribin més coses,petons
Publica un comentari a l'entrada