Entre centenars de fulles, acaricio amb elles els meus peus que avancen pel camí. Encegada pel contrast del blau serer del cel i el marró de les fulles dels arbres que enmurallen la riera, sento, de sobte,,,un lleuger i fi "crec".
Caus, trencant aquest contrast i acostant-te cada vegada més al sòl, de forma tranquila i lleugera. Allargo les mans i accelero les cames per poder-te atrapar. Vas fent ziga zaga, ziga zaga, ziga zaga....I al final! ZASS! ets meva.