La primera vegada que em van cridar pel cognom, va ser a l'escola... Va ser al primer curs de l'antic EGB, on vaig deixar de ser l'Anna, per "la Lorita" (important i imprescindible el determinant "la"). Poc a poc, a mida que anàvem avaçant l'adolescència o altrament dit "l'edat del pavo", ja vaig passar a ser "la lori". Sembla ser que cada vegada em quedaven menys lletres del meu nom i menys espai entre les "cometes"... fet que implicaria una pèrdua important de personalitat si acabés sense cap ni una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada