Avui t'he trobat a faltar. Si no fos perquè en tornar a casa t'he vist rient amb un barret improvissat, ploraria d'enyorança i el dia seria lent, molt lent.
Ara que et tinc aquí, t'abraço, t'abraço, t'abraço i et petonejo fins que caiem a terra, plorant els dos; d'alegria...i bojeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada